Diari d’una regidora. Novella, podríem afegir. Però a l’Alternativa d’Unitat Popular, sempre som novelles (i és que renovem regidors i regidores cada quatre anys).

A mi em toca el mandat 2019-2023. I per què? Gran pregunta.

Que hace alguien como tu

en un sitio como este

Cançó tradicional càtara

Però per què?

Gran pregunta. O no.

La política que es fa des de les institucions genera desinterès, o rebuig, en la gent (així generalitzant, cosa sempre perillosa).

I més encara si, qui està a la institució per a representar-nos, cobra per ser-hi. Cosa que és el meu cas durant els propers 4 anys, per molt que a l’AUP limitem els salaris que podem cobrar, i evitem eternitzar-nos en els càrrecs.

El fet és que com a gent que també sóc, la política representativa sempre m’ha semblat limitadora, amb moltíssimes restriccions per a una democràcia més profunda, i plena de petites i grans corruptel·les. Com a mínim. Podria esplaiar-me més, però ho deixarem per a més endavant.

A la vegada, i com a activista que sóc, amb l’edat (sic) he anat acceptant alguna possibilitat de fer quelcom, també des de la institució. Intentant no morir en l’intent, ja sigui per xocar contra murs o de pur avorriment.

I en l’AUP hi ha una possibilitat de fer-ho, i de fer-ho col·lectivament, que és quan la cosa comença a tenir gràcia.

Ja posades, i com gaudeixo escrivint (qui llegeixi ja és una altra cosa), perquè no explicar el que fem a la institució, des de la quotidianeitat? Des del dia a dia del què fem allà dintre, i des de la mirada pròpia, que el partir de si en la construcció d’allò comú és un aprenentatge femení i feminista al que no es renuncia.

Si fer-ho serveix perquè la política representativa baixi de la immensitat i es faci palpable, encantada.

Si serveix per a què més gent s’engresqui a prendre’s l’ajuntament com una cosa pròpia, i no dels partits, més encara. Perquè si és pròpia, hi incidirem.

I si serveix perquè l’AUP es faci més coneguda, doncs també encantada, perquè no? Però que quedi clar que l’AUP no es fa responsable ni corresponsable ni res de res de les opinions aquí abocades. Els marrons, tots meus, en aquest cas. En altres casos, compartits, faltaria més.

Però encara que la responsabilitat del què aquí s’aboqui és d’una servidora, no podria fer ni això ni altres coses sense les experiències i els aprenentatges personals i col·lectius que alimenta l’assemblea de l’Alternativa d’Unitat Popular. Així que gràcies pel pa nostre de cada dia, a l’AUP, i als diversos col·lectius que ens ajuden a créixer (menció especial, aquí, a les compis feministes de Rubí i de fora de Rubí).